Ara!

I


S´estén com l´herba nova a l´hort abandonat,

revifa, amb vents d´història, calius de focs antics,
es mou com au astuta per cims i per bladars,
desbrossa viaranys i mostra bells camins.

Quan defensam la llengua per guanyar-nos els mots

i sortim al carrer per saber si existim,
quan esmitjam el pa per llescar-hi el món
i a la vida ens menjam, afamats els sentits.

Almostes de paraules i silencis d´afany:

la sembra ha començat, llavors la terra acull!
Molts camps oberts tenim, de les parets deçà,
fem-hi solcs de present per sembrar-hi futur!

II


Remunta rius i gorgs i eixampla tots els mars,

fa versos sota els trons i llum en la foscor,
rebufa entre les branques i xiula en els platjals,
té plomes de mussol i urpes de falcó.

Foguer de la Paraula, és la Llum que ens inspira:

caliu que ha de forjar una nova estelada.
Un mar per navegar, tant versos per saber
que parlam català, aquí, i-a-la-Xina.

III


Un vot al nostre abast, destins per voler ser

un poble entre el món, i no arraconat,
un estat natural, de terra on hi neix
el dret a decidir la nostra llibertat.

I una independència, i no una autonomia,

i totes les paraules, i no les repartides,
la de la gran pantalla i la de la justícia,
la paraula dels pares, la parlada i la escrita,
la paraula dels llibres, la paraula de l´ànima,
la paraula inventada, la paraula gestada,
la paraula solar, la paraula llunàtica,
la paraula banal, la paraula subtil.
La paraula mortal, la paraula de sempre,
la paraula del mall, la paraula innocent,
la paraula que mata, la paraula que estima,
la paraula del cos, la paraula de casa,
la paraula que cura, la paraula que cou,
la paraula que pica, la paraula ferida,
la paraula en les venes, la paraula en el cor,
la paraula desperta, la paraula del son.

IV


La nostra Llibertat i no la dependència,

i tots els nous camins i no cap via morta,
aquells que porten lluny, els que tornen a casa,
senders a la cultura, dreceres a la ciència,
trencalls imaginables, per boscos i muntanyes,
vies de riquesa en conceptes i en actes.

La nostra llibertat, no la constituïda,

la nostra llibertat i no la seva dèria
d´imperi caducat!

V


Amb oceans intactes, llibertat de tots els dies!

Fornim una bastida de persones lleials,
Integritat i Seny, per les causes del poble,
per mudar-nos la sang i créixer sense jou, ara!
Que cresqui l´herba a l´hort, que torni a la florida!



                                                                      Versos per la llengua.

 ANTONI TALTAVULL                              Cinquanta-una veus poètiques de Menorca