ELS LLINATGES MENORQUINS


Me contava un sabater
Qui tot ho vol arreglar
Que per sebre rallar en pla
Han de fer so menester.

Sembla cosa de panriure
- Una branca sense brots -
que, encara que el rallem tots,
molts pocs el saben escriure.

I, per rallar, hi ha banaula
Qui fa lo que li ve en gana:
Quan no sap una paraula
Hi posa sa castellana.

Deixem açò p’es vesins
- Coses que sempre han estat –
i estudiem es disbarat
d’es llinatges menorquins.

Un qui va néixer en desembre
Li han posat de nom Gener
I un altre fill d’es novembre,
Té per llinatge Febrer.

I açò encara és quasi res;
Que si de doblers es tracta,
És més pobre que una rata
I diuen: Senyor Marquès.

No vos espanteu encara,
Que un dolent serà Bonet;
Monjo serà qui no és frare,
I un de molt brut, Massanet.

Un qui en sa Corema viu
El coneixen per Pascual
I un qui va néixer en s’estiu
Té de llinatge Nadal.

No heu d’anar a cap assemblea
Per trobar, entre altres coses,
Que anomenen Casasnoves
A qui no en té ni una de vella.

Si fa portes i pintures,
Com li poden dir Ferrer?
I si posa ferradures,
Com li poden dir Fuster?

Aquell homo botiguer
Qui viu entre arròs i “lates”,
¿Per què, si no fa sabates,
L’anomenen Sabater?

Aquell qui és mal educat
Té de nom senyor Cortès,
I aquell qui és tot un pelat
Orfila, com qui fa res.

És Torrent i té més set;
És Bosch i no té cap arbre,
És Moll i no arriba a mabre
Ni solsament a gerret.

Duu ses barbes de vuit dies
I li diuen en Barber;
Té de nom en Cavaller
I no té cavalleries.

Nom Sans i és com un dimoni;
Capó, i no passa de gall;
Torres, i viu a la vall;
Tecla, i no en té cap que soni.

Un Sastre va despullat;
Un Florit no té cap flor;
Coll, i no té cap botó;
Carreras, i està aturat.

No té capell i és Gorries;
Barba, i no en té per senyal;
I li diuen Mercadal
I va néixer a Ferreries.

Té raó es sabater
Qui tot ho vol arreglar:
Sí: per sebre rallar en pla,
Han de fer so menester.


ANDREU BOSCH I ANGLADA