dilluns, 10 de juny de 2013

CANÇÒ DE CRIDAR SANT JOAN QUE VENGUI



                     (La podem resar a tota hora
                     i els diumenges de matí
                    com just despunta s´aurora)



   ...Un botet, un bot
i sa somereta...
Tot, l´amo, tot, tot!
Oh, sa capadeta!

   Somriu el cel
a esclat de fosca.
Es cavall d´en Quel
sembla tenir mosca.
   Sa festa no és llosca
si hi ha una filleta
que li ve singlot
del "tot, l´amo, tot!"
i sa capadeta;
que li ve singlot
de por i d´alegria
veure com bullia
sa sang de filleta
sa cara més neta...

   Que en Bep s´esvaloti,
malacrianceta...!

   Cavall, cavalloti,
troti, troti, troti,
que sa somereta
ja crida davant
alegria gran
com despunta el sol
-tambor i fabiol-
que ve Sant Joan.



PERE XERXA         El Iris, Sant Joan 1977

dilluns, 3 de juny de 2013


BRUNYITS DE SOL I LLUNA



El pleniluni deixa caure estels
a l’illa de Menorca que recullen
aquests cavalls de pura sang autòctons
amb els cossos brunyits de sol i lluna.


Les cintes i els brodats donen un aire
noble a una festa que és més rutilant
que el firmament en una nit d’estiu
i és el màgic estel de Sant Joan.


Símbol que lluen els cavalls al front
i els cavallers proclamen l’art que mostren,
el refinament d’un espectacle únic
per la doma perfecta que exhibeixen.


Ciutadella esdevé el centre del món
que projecta el respecte d’una festa

que dibuixa una gala exuberant!



ANNA MARIA TICOULAT