COM UN RENEC


         Perquè les estàtues

         No són ja despulles;
         Nosaltres som les ruïnes.

                         IORGOS SEFERIS




                             I


Un home sense arrels és un ser mort


Una illa de ciment un flac infern


Els estornells suosos tenen fam


Emigren solidaris cap al sud


Els faunes fugen farts de veure gent


Que crida i deixa nafres dins el bosc


No dic que fos millor cap temps passat


Escric només que em dol ser menorquí


La terra magra engreixa estranys i murs


L´oblit ha sepultat màrtirs i herois




                          II


Un llast de solitud mentre els conreus


S´assequen fa feixuc el llarg camí


Que es va esborrant i dur no mena aumón


El dia s´ha acurçat Els primers freds


Redossen caderneres entre els pins


Com poden els illencs no escoltar el vent


Que esqueixa amarg i plora avergonyit


Els bàrbars s´han fet seu tot el present


Una altra llengua imposa el seu destí


El mar té un postmodern tel de betum


Ja s´ha acomplert el temps dels assassins





PONÇ PONS               El salobre. Premi Carles Riba 1996







Foradaven parets cranis calcaris,
d´antiga mort retrobada presència,
lluny en el temps alçant un mur d´absència,
hi dibuixen relleus estranys i varis.

A la força cruel dels adversaris,
els savis oposaren llur sapiència:
La raó esdevingué impotència

front als botxins del turó del Calvari.

Recordam aquells fets, plens de recança,
que no parlen de llum ni omplen de glòria,
perquè no ens assacia la venjança,

que ha aixecat cementiris i ha creat l´esclau,
car si així s´ha escrita nostra història,
que el devenir escrigui el nom de la PAU.

                                       novembre 1981



GUSTAU JUAN I BENEJAM        Q. Xibau nº 6 - Per la Pau i la Vida