Seré el poeta que mai no va escriure,
seré la branca d'un arbre assecat,
la rosella sense terra ni blat,
el rostoll que la ventada s'emporta.

Seré l'indret que no surt en cap mapa,
seré el dofí en un mar oblidat,
el cavall orfe de born, establat,
la campana sens batall, emmudida.

No sortiré en cap guia, en cap història,
no em farà, tinta, rima ni memòria,
l'estrassa serà el paper de ma vida,

de cartró, la corona del meu regne;
seré el poeta que mai no va escriure.
Feu-ho saber al món: és profecia!

Antoni Taltavull   #poemesajornats

El dir les paraules en vers
com qui inventa un jardí
no sé si conforta o és pervers.
Tanmateix, per mi, és respirar
o és parlar a mi mateix,
o a vosaltres, d'alguna cosa.

Creients o no creients,
curiosos, obscens,
altres lectors ens observen
des de la trinxera.

I tu, engendres signes i pàgines
que, per obra del temps,
seran enigmes
o foteses. De vegades,
plaents missatges.

Sembrar versos, retallar-los,
silvestres, refinats,
és poc? És molt?
Més valdria amagar-los,
com un jardí encantat?

(Petit homenatge a Ars, de Víctor Obiols)

Antoni Taltavull    #poemesajornats

El riu de les set plagues
s’ha tornat rogenc,
sang aigualida
de morts innocents
d'enveges de rei.

Pilio     Del poemari: Colors

Els anells dels anys
ha fet a l’arbre savi.
Fa fulles verdes
i la fruita del color
que tu vulguis.

Pilio      del poemari Colors

Ara és tot silenci.
Els morts suren
pel color de la pell.

Pilio        (del poemari Colors)

He llucat des de l'escullera
una dona amb la pell ardent,
i m'ha vingut al pensament
el teu cos quan tan jove era.
Ancorat en belles quimeres,
tu eres la mar i jo el vaixell,
tu eres l'arbre i jo l'ocell
que et cantava cançons rameres
que es gronxava en tes ones feres,
oblidat de que ja som vell!

 ANTONI TALTAVULL    Poemesajornats

LÍNIES

Et criden aigua endins
els morts que no has plorat.
Hi ha un plany d´oblit en les veus cansades.

Cerques en les roques
i en la pell rugosa de les fulles
les línies d´una mà
que sigui tan petita com la teva.

Hi aferres el palmell.

Encara ets a temps,
potser,
d´escollir la vida.


SÒNIA MOLL


  

De l´exposició antològica "Des de dins" d´en TONI VIDAL

Fotografia: GEMMA ANDREU

                 Bep Joan Casasnovas                                                                                                                 

EL FOC DEL SENTIR

Batecs de lluna plena
emmiralla ulls del cor
d’una nit sense boires 
a una cala del nord

El repòs silent del vent
acarona el mar brau
eixuga el son nocturn
d’un miracle idíl•lic

Potser Déu s’hi repensés
de crear l’home lliure
que mata la bellesa
podrint platjals de faula

Nodrim de plàstics i fems
barrancs replens de lletjor
prostituint el paisatge
en postal de vacances

Trenta peces de plata
no eixuguen nostra pudor
golafres d’avarícia
vivim el que duim de dins

Cerclat de moments eterns
al so de grills d’alzinars ´
tast versos per no morir
nodrint el foc del sentir.

GUILLEM FERRER MONJO

Ara estic en l'edat del dubte;
dubto de ser, dubto d'estar,
dubto si dubtar no m'ajuda
o, si m'ajuda, com ho fa.

Dubto del mont i de la mar,
dubto del peix i del milà,
de la llebre i de la tortuga;
l'avui, em fa dubtar, poruga,
temo migrar cap al demà.

Faig i desfaig una filassa,
voldria ser un ermità
o habitar en la Gran Mançana.

Així, el Dubte és mon estat,
no l'he triat ni l'he votat,
i no sé el nom d'aquell qui el mana!

Antoni Taltavull  #poemesajornats