| Sé setjat per l'absurd que estimar té sentit | | |
| i l'enveja envileix avara la cultura | | |
| En un temps ja perdut tot açò va ser una illa | | |
| on vivíem d'al·lots amb les portes obertes | | |
| Paradís massacrat ara sent com els grius | | |
| canten amb Couperin les Leçons de Ténèbres | | |
| i els àngels de la mort van de whiskys per pubs | | |
| Veig l'església d'Auvers sota un sol cru d'estiu | | |
| un camp de blat amb corbs on sona trist un tret | | |
| És tan bell el contrast de la tinta amb el blanc | | |
| del paper engargotat que un pot fer com Narcís | | |
| i engatar-se de sons a una torre d'ivori | | |
| Hi ha polítics podrits hi ha banquers gominats | | |
| fent discursos casposos salvant la moral | | |
| Hi ha universos de por hi ha feixistes tendríssims | | |
| torturant estudiants fent agonitzar gent | | |
| Hi ha les Mares de Maig Galeano escrivint | | |
| amb les venes obertes Memòria del foc | | |
| i Sábato exhumant l'Informe per a cecs | | |
| Ah les torts de la rime aquells vells sanglots longs | | |
| des violons de l'automne Hi ha barraques de fang | | |
| cementeris ardents de misèria i brutícia | | |
| Cada platja a l'hivern s'ompl entre alga de munts | | |
| de deixalles tirades pels rics des de iots | | |
| que elegants i festius solquen àgils les aigües | | |
| resplendents on s'esborra el llegat grec d'Ulisses | | |
| El fantasma del Che crema invicte un vell mapa | | |
| de silencis i mines sagnants de salnitre | | |
| A les sorres de Margate un home eixorcat | | |
| descompon en fragments el discurs d'una vida | | |
| ¿D'on ve el verd remoreig d'esvanits sivinars? | | |
| ¿D'on el vol d'invisibles milans i estornells? | | |
| Algú crida enrampat a una tàvega humida | | |
| i d'un cop li han romput les ulleres a Bàbel | | |
| Aquesta illa no pot suportar més bandits | | |
| més pirates cruels que l'assalten i escorxen | | |
| Al Barranc d'Algendar ja no hi creixen flors blaves | | |
| Algú rega sonets que el vent seca i desfulla | | |
| Ja no cal cercar móns màgics fora del món | | |
| tanmateix duim el cel i l'infern dins nosaltres | | |
| Els poemes són camps d'un secret territori | | |
| on llauram entre mots l'aventura de viure | | |
| Fills de Llull confinats a rars llimbs postmoderns | | |
| de buidor i futilesa enyoram una pàtria | | |
| Mar sagrat dels homèrics herois insulars | | |
| van surant sobre l'aigua cadàvers de mites | | |
| Déu reclama el seu lloc: Sóc qui sóc i estic fart | | |
| que m'empreu repressiu i embafeu amb lloances | | |
| He somiat tantes nits La Alpujarra de Brenan | | |
| o Les Illes Aran de John Milington Synge | | |
| He dit sense rancúnia Goodbye to all that | | |
| i he bastit un Deià amb dea blanca com Graves | | |
| Macaret és més bàrdic que Margate i sol | | |
| hi llegesc fins molt tard hi faig vida ermitana.
PONÇ PONS Del llibre NURA | | |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada