I


El saber i la sospita

Les paraules encarnen sentibles el món
fan sonores diversa i humana la vida
Retirat vora el mar del meu menorquí Walden
entre espelmes començ aquest Tractat d'enyor
Jo que il·lús pretenia crear un nou llenguatge
desmuntar l'ordre lògic i fals del discurs
fer esclatar la sintaxi cremar la gramàtica
ara veig en la nit Mandelstham llegint Dante
entre el fred dels combois deportats que travessen
fumejant oxidats l'agre infern de Sibèria
Molts en fan indolents d'escriure un artifici
un joc d'ismes brillant però hi ha dictadures
i la mort i el dolor desgracien consciències
Hi ha també militars de mirada assassina
i la fam que devasta amb vergonya la terra
Tanta sang pot omplir denigrant tots els llibres
¿No som més que poetes en temps de misèria?
Desanat com Van Gogh pint amb versos estels
i escrivisc passional lluny de cercles i grups
De vegades m'embosc per fugir del neguit
No faig comptes tallar-me cap lòbul d'orella
Si són actes els mots estaria molt bé
que un poema pogués subvertir un ordre injust
o salvar de la fam i el dolor qualque vida
Ben mirat un poeta en el fons no és gran cosa
purifica el dialecte malalt de la tribu
Amistós rellegesc Leopardi i Novalis
o reveig fascinat Dreyer i Rossellini

Sé setjat per l'absurd que estimar té sentit
i l'enveja envileix avara la cultura
En un temps ja perdut tot açò va ser una illa
on vivíem d'al·lots amb les portes obertes
Paradís massacrat ara sent com els grius
canten amb Couperin les Leçons de Ténèbres
i els àngels de la mort van de whiskys per pubs
Veig l'església d'Auvers sota un sol cru d'estiu
un camp de blat amb corbs on sona trist un tret
És tan bell el contrast de la tinta amb el blanc
del paper engargotat que un pot fer com Narcís
i engatar-se de sons a una torre d'ivori
Hi ha polítics podrits hi ha banquers gominats
fent discursos casposos salvant la moral
Hi ha universos de por hi ha feixistes tendríssims
torturant estudiants fent agonitzar gent
Hi ha les Mares de Maig Galeano escrivint
amb les venes obertes Memòria del foc
i Sábato exhumant l'Informe per a cecs
Ah les torts de la rime aquells vells sanglots longs
des violons de l'automne Hi ha barraques de fang
cementeris ardents de misèria i brutícia
Cada platja a l'hivern s'ompl entre alga de munts
de deixalles tirades pels rics des de iots
que elegants i festius solquen àgils les aigües
resplendents on s'esborra el llegat grec d'Ulisses
El fantasma del Che crema invicte un vell mapa
de silencis i mines sagnants de salnitre
A les sorres de Margate un home eixorcat
descompon en fragments el discurs d'una vida
¿D'on ve el verd remoreig d'esvanits sivinars?
¿D'on el vol d'invisibles milans i estornells?
Algú crida enrampat a una tàvega humida
i d'un cop li han romput les ulleres a Bàbel
Aquesta illa no pot suportar més bandits
més pirates cruels que l'assalten i escorxen
Al Barranc d'Algendar ja no hi creixen flors blaves
Algú rega sonets que el vent seca i desfulla
Ja no cal cercar móns màgics fora del món
tanmateix duim el cel i l'infern dins nosaltres
Els poemes són camps d'un secret territori
on llauram entre mots l'aventura de viure
Fills de Llull confinats a rars llimbs postmoderns
de buidor i futilesa enyoram una pàtria
Mar sagrat dels homèrics herois insulars
van surant sobre l'aigua cadàvers de mites
Déu reclama el seu lloc: Sóc qui sóc i estic fart
que m'empreu repressiu i embafeu amb lloances
He somiat tantes nits La Alpujarra de Brenan
o Les Illes Aran de John Milington Synge
He dit sense rancúnia Goodbye to all that
i he bastit un Deià amb dea blanca com Graves
Macaret és més bàrdic que Margate i sol
hi llegesc fins molt tard hi faig vida ermitana.



PONÇ PONS        Del llibre NURA


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada