A LA MAR...


A la mar me duen
mos passos.Me plau
mirar-me les ones
que venen i que van;
cullir les petxines
els llirs i corals;
pensar en meravelles
ocultes, i estranys
tresors dins abismes
blavosos.Me plau
saltar pels esculls
i, el cor bategant,
sentí en mòbil penya
mos peus vacil-lar,
i assaltar les roques
semblants a les naus.

 Sospesa l´oïda
estona roman:
"Que diu amb mil ones
la veu de la mar?"
Les mans se rabejen
sovint, demanant;
"On tens el tresor
de llum, amagat?
Per què no me tinyen
tes aigües, de blau?"


ANTONI MOLL CAMPS     SERENOR, 1947

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada