NOCTURN


Voldria dormir
de cara als estels que es desclouen,
damunt l´herba espessa. Les canyes no es mouen;
la mar se condorm. Oh estels!, oh canyar!,
oh mar!, amb vosaltres jo vull reposar.

 Són dolents els homes. Ni l´hora suau,
ni els núvols lleugers que s´encenen,
ni l´àuria estrella que enjoia el cel blau
els fa pensà en Vos. Us ofenen.

 Voldria dormir
de cara als estels que es desclouen,
damunt l´herba espesssa. Les canyes no es mouen.


ANTONI MOLL CAMPS .        A mon Déu. Serenor 1947 .