Els secrets de la terra

(cançó per a cala´n Turqueta)



Verds desigs punxen granís en cancell lluminós,
goig de llum, estels donzells, envegen tan abundós.
...
Flocalls incògnits du el mar amb el llaç de vent i clarors,
al.legories de faula i escumes de cotó.


Tornada:
Ai puriol petitó, ai ocell que surts a l'alba,
digues a on has vist que queia la fràgil rosada,
que jo vull mirar si du llàgrimes de ma estimada.

Pigellides aburrides voltegen el rocam,
divuit ones divertides canten cançons del mar.
Fila prim la llum als pins una randa de cristalls,
teranyines formidables que el temps ha oblidat.

Tornada: Ai puriol petitó...

Gerres d'or adolla el sol als faldons de la muntanya,
esbartzers de móres dolces donen pessics a l'aire.
Gruen les sargantanes, bel.licoses com espases,
els ocells fan refilades a frec de matinada.

Tornada: Ai puriol petitó...

Bells efluvis plenilunis, politja d'un pur blanc,
pouen dolces amb anís d'un matí de Sant Joan.
Cala Turqueta petita, a tu, qui et poarà,
Cala Turqueta polida, la teva dolça pau?

 
Tornada: Ai puriol petitó...

Pròxims déus vetlen als freus amb forquilles esmolades
el rocam esquitxa udols amb salivera de llàgrimes.
Les arrels de les auzines mai no seran vinclades,
Tramuntana es baralla amb estols de xucla-pàtries.

Tornada: Ai puriol petitó...

I la platja es fa engranatge, caduf de l'ambició,
pou, amb un falcat d'aranyes, d'aigo-urbanització.
La pluja de les cisternes sols pot tenir un color:
la platja tampoc no és platja amb grans de formigó.

Tornada: Ai puriol petitó...

 

ANTONI TALTAVULL



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada