CONSTRICTOR

I  se sent el fibló del xaloc
que fa moure el vestit de les dunes,
mentre volen uns vels de vent ocre,
agafats amb agulles d’estendre
al terrat impossible del temps.
M’arrossego per l’ombra del dia
com ho fan els serpents de la nit,
i sols repto per sorres desèrtiques
que engoleix el vertigen insomne
d’un rellotge d’arena infinit!


ANNA MARIA TICOULAT       Anagrames