AQUELL INDRET


Era un indret de somnis i silencis
de flors cantant al sol i a la rosada
de verds prats i ocells que, en els boscatges,
alegrement cantaven a l´albada.

Les poncelles obrien els seus clazes
al pas del rierol de clares aigües
oferint el tresor del seu perfum
com un càntic d´amor i de lloança.

Era un indret d´estels espurnejants
en ls nits silencioses i encantades,
on la lluna, espargia, encisadora
sobre els jardins, llum clara i nacarada.

La mar cantava màgiques cançons
bressolant, amorosament, les barques;
eran músiques tènues i dolcíssimes
que parlaven d´històries molt llunyanes.

Els vaixells arribaven a ses platges
amb majestuoses veles desplegades
i els voltaven exèrcits de gavines
ballant, alegrement, airoses danses.

Era un indret de somnis i silencis.
Silencis que eren música encantada.
I d´ocells, oronelles i gavines
amb reposades ales d´esperança.

D´on vingué aquell brogit, aquella fúria,
aquell soroll espantós? Oh, estranya
onada de negres i sanguinoses,
de virulentes i nefastes aigües...

Cels infernals, bramulant sons de guerra
grinyolant amb sinistre llenguatge
amenaçaven trepitjar l´indret
amb vents de foc i peuades tràgiques...

Digau ocells, gavines, oronelles,
què s´ha fet d´aquella pau...
                              El missatge
és ara de tristor, com si un vel fosc
tapés l´indret amb fúnebre mortalla.

Un tenebrós horitzó de fusells
amb pronòstics de foc i de metralla
es planava sobre l´indret de somnis
amb presagis d´oprobis i de llàgrimes.

Què s´ha fet de l´indret tranquil i lliure?
On anaren las músiques llunyanes
que sortien dels cors dels mils ocells
saludant les gojoses matinades?

Un atac de canons, horda furiosa
com implacable i destructora flama
destrueix amb alè de plom i cendra
l´encisadora pau de la comarca.

Ai de l´indret de somnis i silencis!
Ai de les aus, les poncelles i boscatges!
Baixen roges les aigües del rierol
i no són clares, ja , les matinades...



ARCADI GOMILA         Q. Xibau . Per la pau i per la vida