MEITAT SIRENA


-Cala Pilar-


Piràmide de somni
que bleixes ancorada en un paratge
gairebé astral per gaudi de l’oratge.
I et tornes tast d’un vi tel•lúric
que raja a poc a poc d’un cor sagnant.
I et fas contrast amb la blavor serena
del broll marí que t’acarona el cos.
Meitat muntanya, o bé, meitat sirena,
vius dins aquesta gran petxina
com una perla estranya, desgranada
de l’esperit de la marina.
Amb cabellera de silenci i veus
estesa i reposant en els teus peus,
encerclen ferris puigs
aquest mirífic paradís, vestit
de màgiques tintures maragdines
on brosta primavera amb flors al pit.
Un raig d’argent es despentina
des d’una cova hissada a les altures,
i la Verge en repòs escolta els sons
càlids i freds
de l’aigua cantarina que apaivaga
totes les sets.
Cala de somni…
Potser miratge dins la mà
que se m’escapa com l’arena fina
i fins i tot em dol d’abandonar !



ANNA MARIA TICOULAT          Maragdines.