MÀTRIA

Des del fons de la nit
menorquina del temps
escrivim encantats
d’aquest do de ser illencs
i arrelam en el mar
emotiu dels records
quan el món era un bell
poble de pescadors
amb gavines volant
i palmeres al vent
feliç que extasiat
deia alegre: Menorca.

Amb els ulls entendrits
de celatge i platjals,
revivim eixerits
els pinars solejats
de cigales ardents
i besam plens d’orgull,
amb el seny emblancat,
les set lletres d’un nom
que ens uneix i agraïts
estimam tots fills seus,
mare, màtria: Menorca.


PONÇ PONS