SPIRITUAL

 A Josep M. Llompart


Una llengua que calciguen
pel carrer els seus propis fills,
una veu que s'alça invicta
contra bàrbars i botxins.
Un mot de venes obertes,
un vers enmig del desert,
el bell miratge d'Argensa,
la mort sense cel ni infern.
La terra encara oprimida,
la lluna de Formentor,
la sorra amb passes ferides
cap al mar de Montdragó.
La llavor lliure d'una ànima,
l' adéu d'un home tot sol,
damunt cada illa una llàgrima,
al fons del cor el teu nom.


PONÇ PONS    EL SALOBRE .   Premi Carles Riba 1996