LA PEDRA

Som,
de la pedra,
l'engruna que salta
quan l'ona em colpeix.

Som,
de la pedra,
sorra de la platja,
empremta i frec.

Rastres d'anònim guard en secret.

Ròssec de l'aigua
jug amb l'escuma
i vaig a l'aire d'un esbufec,
atzar que bufa,
bes rondinaire,
per qui m'abrusa el vent encès?

Damunt la teva pell tan bruna
t'amanyac i dolç mossec.

Som,
de la pedra,
aquest batec.


TOMEU TRUYOL

Llibre d'amorg. Ed.Arrela., 2014