ESTAFERM

     (I)

     Amb l'alegria d'alçar-se
si el temps l'havia esbatut,
indomablement vençut,
no es dava pus per retut:
qui cau i torna a aixecar-se
és com si no hagués caigut.

     (II)

     Em faig enfora de la vida,
però ella és un estaferm
que a cada cop s'aixeca
amb més delit, amb més
insolència.

Joan López Casasnovas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada