TERRA D´ADÉUS


 

	T´ho diria rimant decasíl-labs invictes Amidant amorosos alexandrins blancs
	T'escriuria Roser sense tu no sé viure
	o A pesar de betzèrries serem sempre amants
	Tu ja saps que t'estim Sense por ni futur
	potser ens calgui parlar amb un llenguatge agressiu
	d'aquest temps malgarbat de falsaris cabrons
	Com va dir el portuguès que en va escriure un xinxer
	Són ridícules totes les cartes d'amor
	i aquí hi sobren polítics de seny pesseter
	Prou Tristanys i Romeus prou Renés i Abelards
	El diari du un jove de divuit anys mort
	i han trobat a La Vall un vaixell amb haixix
	Jo no jug a ser progre ni em venc al poder
	Com va dir Saramago Silenci i treball
	Si m'aferr obsessiu a aquests mots insurgent
	és perquè tu ja ho saps no sóc jo si no escric
	i el més íntim exili és un vast sentiment
	Una empresa vol fer un camp de golf a Tirant
	no sé d'on trauran l'aigua i mil apartaments
	Ara acab de llegir Dublinesos de Joyce
	Prest serem souvenirs mohicans i estrangers PONÇ PONS