CALA ES MORTS
Llueve sobre mi infancia Octavio Paz
I Vora el mar brau del nord dret veig ploure la pluja Rere aquest nus al coll s'amuntega la infància No viurem ja mai més els hiverns crus de l'illa Ni al furtiu safareig nedarem mai més nus Ara el temps esburbat presagia eixorquesa I un retorna feliç als versos dalt sa cambra Corríem pels hortals d'espessa fruita lliures Jugàvem a foners per camps sembrats de cards No sabíem alegres que fóssim tan pobres El sexe no era encara afronta ni pecat Les vetllades s'omplien de contes i mites El vent s'encelistrava al cor ple de bondat
II Fills del mar i la calç amb camamil·la als ulls Descobríem els noms dels ocells emboscats  Ens vestíem de llum a les platges ardents  Amb sorra emerilàvem gregament el cos  La sal creixia als patis verds sota el raïm  No sabíem que el món existia i que enllà  De les costes de l´illa hi hagués altres déus  Un vell atles romput em va obrir tots els ports  Vaig llegir l´Odissea entre mates i pins  On són ara els senders desvirgats de Son Bou  O els tendals de canyís vora els verds tamarells  Sobrevolen Addaia sornuts gavians  Aquí encara hi ha gestos de Guerra Civil.  PONÇ PONS