Si no li agrada el pot canviar


–No te l’emproves?
És evident
que aquesta no és la meva talla.
–És per a la meva mare.
Assenteix i somriu:
–Si no li agrada el pot canviar.



I ara sé que s’imagina
una mare com les altres.
Una que obre el paper de regal
sense barallar-se amb els dits
–una que l’obre,
que el pot obrir.
Una mare
que et truca als vespres
per saber com t'ha anat el dia
o per preguntar si diumenge
hi aniràs a dinar.
Una mare 
que et porta caldo a casa
quan estàs malalta,
que et pregunta sovint
si encara no tens nòvio.
Que fa mitjonets de llana
per als fills dels teus germans.



Imagino que imagina
una mare com les altres
mentre embolica el regal
i em somriu.
Potser a ella li hauria agradat
que la seva filla li comprés
un jersei tan bonic.



SÒNIA MOLL GAMBOA



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada