Tofol Mus, Ets com un altre Menorca

Ets com una altra Menorca 


Ja, entre es somnis, de jove, 
te vaig començar a estimar, 
tota Menorca me deia: 
“Serà un trosset de Roqueta, 
filla des vent i la mar”


Te cercava per entre sa tristor 
de ses platges solitàries, 
esperava trobar es teu amor 
a s’hora que es sol s’amaga. 
Amb es braços, abraçava sa brisa 
ja pensant que t’enllaçava 
i dins sa fresca de s’aigo sentia
com es teus, com es teus, llavis besava.


Ets com una altra Menorca, plena de pau i de llum, 
sols ella té sa bellesa que es déus guardaven per a tu. 
És dintre teu, dona meva, on tenc fet es meu altar, 
ets com una altra Menorca, filla des vent i la mar.


Te vaig veure per un rústic casat, 
entre tanques i dreceres; 
com miracle es van fer realitat 
es somnis de nits enrere. 
Entre es braços, forts com si fossin branques, 
es teu cos tot tremolava, 
com sa mà meva quan ses teves galtes 
dolçament, dolçament, acariciava. 


Ets com una altra Menorca, plena de pau i de llum, 
sols ella té sa bellesa que es déus guardaven per a tu. 
És dintre teu, dona meva, on tenc fet es meu altar, 
ets com una altra Menorca, filla des vent i la mar.


TÒFUL MUS