NON SI MALE NUNC

És el moment d´empenyorar tendreses, 
d’aplegar les engrunes de la taula

abans de voleiar les estovalles.

Al rebost,

només hi ha llet en pols, i rosegons

de pa que un dia foren flonjos,

i el cafè t’aigualeix els matins

entelats de tristesa.

La hivernada inclement

no durarà per sempre:

se l’endurà el mateix que va portar-la,

un déu capriciós i sense feina,

i tu, que hauràs après

(o hauràs conclòs), et miraràs la calma

amb ulls desconfiats (prudents i savis)

i provaràs de no somriure gaire,

de no assaborir gaire,

de no rumiar gaire,

només per si de cas,

per si torna el moment

de tancar la tendresa amb pany i clau

i empenyorar-la. 

SÒNIA MOLL GAMBOA