Fumeres de tardor


 

L'esilio che m'è dato onor mi tegno.

Dante               


Des del camp menorquí m'acomiad mentre encenc
fogueres de brancam com ofrenes per tu.
La passió d'escriviure i llegir m'ha portat
dissident lluny del món literari i no vull
formar part de cap grup limitat per l'edat
(tenc més segles que Homer) que no sigui d'amics.
Els antòlegs no saben on m'han de ficar.
M'estim més, solitari, ser una illa dins l'illa.



PONÇ PONS                 Pessoanes. Ed. Bromera, 2003

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada