In paradisum

Com el vent que, cansat, s'asserena en la nit ara evoc els records més afables que puc rescatar d'entre els anys i esgratiny amb els mots un apunt blau de vida.

Tants de versos retxats, tants de llibres llegits, tant inútil amor, tant adéu, tanta nafra... pel paisatge romput, per la terra escanyada.

Cada hivern és igual (ja me'ls sé de memòria!). El celatge que duu pluja al ventre amb ressò de llampecs fa estremir l'estelada i formós parla d'altres hiverns que vindran repetits vora el mar de l'enyor, altres dies de fred humitós que a pesar de tristeses vull viure. PONÇ PONS            ABISSÍNIA. Ed. Columna, 1999