He llucat des de l'escullera
una dona amb la pell ardent,
i m'ha vingut al pensament
el teu cos quan tan jove era.
Ancorat en belles quimeres,
tu eres la mar i jo el vaixell,
tu eres l'arbre i jo l'ocell
que et cantava cançons rameres
que es gronxava en tes ones feres,
oblidat de que ja som vell!

 ANTONI TALTAVULL    Poemesajornats