EL FOC DEL SENTIR

Batecs de lluna plena
emmiralla ulls del cor
d’una nit sense boires 
a una cala del nord

El repòs silent del vent
acarona el mar brau
eixuga el son nocturn
d’un miracle idíl•lic

Potser Déu s’hi repensés
de crear l’home lliure
que mata la bellesa
podrint platjals de faula

Nodrim de plàstics i fems
barrancs replens de lletjor
prostituint el paisatge
en postal de vacances

Trenta peces de plata
no eixuguen nostra pudor
golafres d’avarícia
vivim el que duim de dins

Cerclat de moments eterns
al so de grills d’alzinars ´
tast versos per no morir
nodrint el foc del sentir.

GUILLEM FERRER MONJO