PLOR SILENT

Envoltat de silenci escric quaderns d’ànima
neguitós indecís aixec els ulls i mir estels de nit
quiet abatut i plorós enyorat de passat 
ansiós de futur de por del buit

Record una veu suau que obria il•lusions i utopies
camins d’esperança senyera de transcendència
un demà que no arriba i un ahir fugisser
un avui tendre feble de regust agredolç
Som humà de sang i carn
esperit que llagrimeja
de records que retornen
en un cor que sagna
malgrat rampells de geni i odi
Mentre els dragons engolen mosquits vora el llum
milers d’infants ploren de fam guerra i morts
som terra inhòspita que aniquila somnis de pasteres
que aixeca murs d’incomprensió i trepitja els dèbils
No es mou ni un fulla de morera
l’alè d’agost és xafogós i tot s’aferra
l’aigua em sadolla la gola seca
em renta ma consciència de pobles eixuts
Acariciat de misericòrdia
veig com Déu m’estima fràgil. I plor!

GUILLEM FERRER MONJO



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada