AMB ULLS D’INFANT

Què n’hem fet de tu Menorca!
La meva pàtria és una illa 
de camamil•la i tapereres
esclata-sangs esparegueres i còdols
de mar turquesa embravida
de viaranys senderes i barrancs
alzinars i ullastres torçats
de cel blau i blanca calç

Som illenc d’aigua salada
de boires gelades i fred de moll d’os
d’ortigues i crancs peluts
de gírgoles rissagues i caps de fibló
Som fills d’en Ramon Llull i en Borja Moll
d’una llengua que ralla en pla
de torrents barrancs i arenals
de platjals pinars i estivades
Una terra de pagesos i nobles
de palaus i carrerons de pescadors
de menestrals i artesans
i cavalls de vellut negre
Un illot sacsejat per vuit vents
d’aubes i fosquets de cel roig
de jornades inèdites de tramuntana
i pluges de delubí
De tanques de paret seca i coves
de patrimoni humit de conquestes
de salobre marès i canteres
de navetes taules i talaiots
Ínsula d’arena blanca i vermella
de terrossos solcs i rostoll
de terrissa i aigua dolça
de verds camps i argelagues
De fonoll romaní i murta
d’herba sana mates verdes i mores d’abatzer
De figues de moro i cristianes
tarongers llorers i arbres fruiters d’estiu
La meva pàtria és una illa banyada de segles i llegendes
de bellesa inescrutable i peuades de Déu
Som d’un humus que m’ha fet menorquí
d’una terra que estim i que et plor
quan no et reconec amb ulls d’infant
Què n’hem fet de tu, Menorca!

GUILLEM FERRER MONJO



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada