Portbou


La mort s’arrapa al vi

i empeny la pena vora l’aigua.
És negra nit.
El mar
està en silenci.
El campanar ha tocat les dotze.
S’esmuny callada l’hora dels prodigis
i deixa l’esquelet d’una carrossa
i els bocins de cristall d’unes sabates
damunt l’arena humida de la platja.
No hi ha horitzons de llum
en el cant dels teus morts
que et criden aigua endins.


Sònia Moll Gamboa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada