TAL VEGADA

Per bé que vulgui
dansar la dansa
de les ones,
al ritme dels tambors
dels astres.
Per bé que vulgui
robar les ales al milà,
per cercar, cel amunt,
la puresa de l´aire,
els meus ossos, es claven
sobre l´asfalt i la merda
d´aquesta ciutat,
que es diu culta i avançada.
La follia del trànsit
m´omple els pulmons
de fums i de basarda.
Sols, de tard en lluny,
el somrís d´un infant
em fa somniar un altre món,
que pot existir... tal vegada.


GUSTAU JUAN BENEJAM    Espai intern. Variacions temporals. Quaderns Xibau 3