PEDRES ALS TANCS 

      Contra l’atac dels Estats Units a l’Irak 


La gent ja no llença pedres als tancs.
No senten crits. 
Tot és pau.

Una pau escrita amb sang. 
No és la pau de cap acord, 
és l’adéu dels innocents, 
és el silenci dels morts, 
la pau blanca d’hospital... 
un colom al cementiri. 

Què són la llei i el respecte, 
sinó enganys? 
On van a parar 
les opinions esclafades? 
On, els crits ofegats? 

Tot són paraules mai dites, 
ulls que no volen mirar. 
Potser hi quedin orfes respirant odi.
No hi ha pau.
Sols lladrucs, 
famèlics cans carronyaires 
devorant cervells podrits.

Ningú no sent 
l’esgarrifòs silenci dels imams.
Algú, plorant,
comença a gestar un suïcidi. 

Ningú no resa. 
Ningú no espera.
Ningú no fa res, 
perquè ja no hi ha ningú.


SERGI CLEOFÉ       Tots els éssers . Poetes de Menorca pels drets humans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada