Pere Gomila participant en el 18è Festival nacional de poesia a Sant Cugat.

                                                                                  Fotògraf: Michele Canu

 CALA GALDANA


Allà començà tot. O potser no.
Però sí. El cop almenys. La certitud
d´un món que s´acabava i l´envestida
ferotge i sense escrúpols, l´ombra primera
del polsim devastat com fang plujós
per voreres del sud, la gran fal-làcia,
el nou paisatge encès  pel trau immens
que engolia el pinar fregant la platja.
Abans que aparegués la negra llengua,
en lent descens travessàvem camins
de serpenteig humil cap a la cala
d´una feliç jornada  de diumenge
sota els amables pins que engoliria
sens pietat el cos feixuc del monstre.
Potser començà tot, potser m´ho sembla.
La retinguda imatge de l´infant que hi era
roman inalterable al pas dels anys,
com el torrent que baixa d´Algendar
davant els ulls encara fascinats
pel fluir permanent que vivifica.
I en el record hi va la paradoxa
fixat al cor mateix de la gran cala
que feren santa abans de ser venuda.


PERE GOMILA                  Toponímia. Geografies del vent .  Ed. Arrela,2015