FOLLIA
Tu ets la meva constant provocació,
l´ésser que revoluciones els desitjos
més eròtics al meu cervell inexistents.
Escorxes de la meva pell
l´òxid que embolcalla l´oblidada seducció
i neteges les lleganyes dels ulls
deixant-me veure la bellesa dels teus.
Vull transmetre en llapis i paper
els meus sentiments més ocults i profunds,
perquè tan sols reps pinzellades
superficials i mal traçades
que no et deixen entendre
el que deliro i sento per tu.
Les llargues nits d´insomni
són amargues i fosques
que em desesperen i em corquen,
i un estel vetlla i cura delicadament
amb paciència i amorosia
perquè quan neix el nou dia
jo t´estimi molt més que ahir.
L´univers de la bogeria traspassa
el seny del meu comportament
quan la vida ens castiga,
l´agonia de la separació és inevitable
i buscar-te al meu nieró i no trobar-te
es fa malaltís i insuportable.
La cruel realitat transforma
alegries i rialles en doloroses llàgrimes
perquè ens adorem
i no volem perdre en aquest món,
aquest, el nostre amor,
aquesta, la nostra... follia.
JOANA BAGUR FLORIT Premi Sant Jordi, Navarcles 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada