FOLLIA

Tu ets la meva constant provocació,
l´ésser que revoluciones els desitjos
més eròtics al meu cervell inexistents.
           Escorxes de la meva pell
l´òxid que embolcalla l´oblidada seducció
       i neteges les lleganyes dels ulls
deixant-me veure la bellesa dels teus.
      Vull transmetre en llapis i paper
els meus sentiments més ocults i profunds,
      perquè tan sols reps pinzellades
        superficials i mal traçades
        que no et deixen entendre
       el que deliro i sento per tu.
      Les llargues nits d´insomni
     són amargues i fosques
    que em desesperen i em corquen,
   i un estel vetlla i cura delicadament
          amb paciència i amorosia
          perquè quan neix el nou dia
         jo t´estimi molt més que ahir.
       L´univers de la bogeria traspassa
     el seny del meu comportament
         quan la vida ens castiga,
    l´agonia de la separació és inevitable
i buscar-te al meu nieró i no trobar-te
       es fa malaltís i insuportable.
       La cruel realitat transforma
alegries i rialles en doloroses llàgrimes
              perquè ens adorem
      i no volem perdre en aquest món,
               aquest, el nostre amor,
             aquesta, la nostra... follia.



JOANA BAGUR FLORIT    Premi Sant Jordi, Navarcles 2017
   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada