Potser
Surt al matí, torna de nit i sempre.
És el gran de milions de germans,
és bocana d'un vell port sense mar.
és un cabut, mana el seu dit inerme.
És la negror dins de la nit, la lluna,
copa fosca de delit, i no res.
Calma i força en la tempesta, l'esquer.
Roig a la sang, blau al blau cel, curulla.
copa fosca de delit, i no res.
Calma i força en la tempesta, l'esquer.
Roig a la sang, blau al blau cel, curulla.
Vida de mort, mort sense fi, augura,
res proposa, no té res a complir.
Nit i dia, indolent, no s'atura.
res proposa, no té res a complir.
Nit i dia, indolent, no s'atura.
Res no és seu, tot el que és, morí
És tan sols tot, és de més prou, ventura:
té un nom que, potser, és el teu destí.
És tan sols tot, és de més prou, ventura:
té un nom que, potser, és el teu destí.
ANTONI TALTAVULL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada