Carpe diem

Neix dins un bri, mor sense res, de sempre;
és, sense embuts, de carn i d'esperit;
és la bocana del port, casa teva;
és molt cabut, i mana amb dit inerme,

És la negror dins una llum que encega,
qui enfila l'agulla del teu destí;
qui esborra roig a ta sang i la crema,
i et bomba aire i llum cada matí.

Nit i dia, viatger, t'aventura;
teixeix camins i els desfà, indolent.
Cap pas no vol seguir ni fets augura.

L'ahir ja no és seu, demà, és present;
segons el moment, fa plorar o riure:
i no és altra cosa que el teu temps!

Antoni Taltavull