Ponç Pons - Argonautes

  

	Jo que sóc també grec i voldria trescar
	com un faune les illes fulgents de l'Egeu
	cant els llocs seculars que vaig veure d'al·lot
	i dic Cala'n Porter Macaret Alcaufar
	Trebalúger Son Bou S'Arenal d'en Castell
	Cant i escric amb amor el nom de boscos purs
	on jugàvem feliços a guerra els amics
	i on anava amb ma mare a cercar esclata-sangs
	S'Alzinar d'en Salord S'Artigueta Llucatx
	La Cucanya Ses Rambes Biniatzau Alcotx
	Vaig recórrer amb mon pare els camps de l'illa just
	quan tenia nou anys i era immens l'horitzó
	entre cans que encalçaven lladrant secs conills
	Biniguarda Es Banyul Tordonell Sa Boval
	Ho record mentre escric abocat a un futur
	estranger encimentat de for rents i de bars
	Els paisatges d'infància no existiran més
	Aquell món que somii s'ha acabat i ja és mort
	No vull viure per plànyer cap temps esfondrat
	Serà un vers de revolta el meu verd testament. PONÇ PONS