Tast el món al desert d’aquest temps
i en queda el fred d’un camp de refugiats,
una estesa de tants drets calcigats,
la fam i el pa florit,
els morts per cada viu, aquest verdet
de quotidiana misèria.
Salvat, sóc un epíleg
a la memòria dels danys col·laterals,
el torn de nit a la tristesa,
immigrant a la recerca de quina llibertat.
I som des del cadascú, isolades,
estances engolides pel mos de la ciutat,
infants restats a la infantesa
entregats a l’absurd d’aquest no-res.
Éssers fermats
al com obligat, al què ben girat,
de sol a sol,
la vida en condemna de l’obrer del terrat.
Som el qui dels ningús, per tot i tothom
serem cercant-nos,
sentint-nos la tribu, interrogant el món,
i tenim urgència per trobar els llocs i els noms.
Mons.
GULLEM ALFOCEA I HERNÁNDEZ . Tots els éssers. Poetes de Menorca pels drets humans. 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada