Estic aquí,
em sembla que
ningú em veu,
ningú em sent.
Estic trista,
estic pensant,
reflexionant
sobre l’amor
sobre la vida
d’un món estrany.
Estic allà,
algú em veu
però ningú
a mi em sent.
Estic sola,
estic mirant
i observant
el paisatge
blau de la mar.
Estic a dins
estic a un
altre lloc, a
on no hi ha
res ni ningú,
només sóc jo.
No puc més, surt.
Se’m talla la
respiració.
Estic defora,
torno a sentir
la solitud
que vaig sentir
abans i ara
és diferent,
quan sóc a dins
no sento res.
Només l’impuls
em fa sortir
a fora però:
Estic aquí,
algú em veu,
algú em sent,
ets tu?
ara et veig!
Només penso
en abraçar-te,
en estimar-te.
em sembla que
ningú em veu,
ningú em sent.
Estic trista,
estic pensant,
reflexionant
sobre l’amor
sobre la vida
d’un món estrany.
Estic allà,
algú em veu
però ningú
a mi em sent.
Estic sola,
estic mirant
i observant
el paisatge
blau de la mar.
Estic a dins
estic a un
altre lloc, a
on no hi ha
res ni ningú,
només sóc jo.
No puc més, surt.
Se’m talla la
respiració.
Estic defora,
torno a sentir
la solitud
que vaig sentir
abans i ara
és diferent,
quan sóc a dins
no sento res.
Només l’impuls
em fa sortir
a fora però:
Estic aquí,
algú em veu,
algú em sent,
ets tu?
ara et veig!
Només penso
en abraçar-te,
en estimar-te.
Sóc molt dèbil
caic en la
temptació
dels teus braços,
la teva pell,
la teva olor,
la teva mirada.
caic en la
temptació
dels teus braços,
la teva pell,
la teva olor,
la teva mirada.
Per fi! Hi sóc una altra vegada,
he retrobat la plenitud
que em fas sentir a prop de tu.
Sona el despertador i m’alço:
tot havia estat un somni.
Però això és el que sentiria
en retrobar-me en plenitud.
he retrobat la plenitud
que em fas sentir a prop de tu.
Sona el despertador i m’alço:
tot havia estat un somni.
Però això és el que sentiria
en retrobar-me en plenitud.
NÚRIA PONS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada