Cançoneta de sa Platja Petita

Vora el mar, vora un sender,

caminoi d’ocres estores,

amb figuera i esbarzer
per tastar figues i móres.

Canyes braves i fitores

xoroiant el peix roquer.

A recer de les grans ones,

un racó per als infants.

Ignoràvem els espants,

pagellides petitones,

caminet de caminants…

Cada jorn bones estones.

De replans i amagatalls,

amb calada als Penyalets,

ens provàvem els fillets…

Quan llambraven esparralls,

fil de cuca amb un suret

que tibava un escandall.

Ai el mar, mai no fa bromes!

-És perquè és inconscient.

Vés molt viu, sigues prudent:

no té amics ni punts ni comes!

-És maleit culpa del vent,

ell només és mar d’aromes.

Un racó per als petits,

on morien curtes ones,

on naixien papallones
dels esquitxos entre els dits.

Capbussades molt pregones,

fent alè omplíem els pits.

Bep Joan Casasnovas

Enllaç al poema Cançoneta de sa platja petita, del llibre "La Paraula callada".
               
                             Musicat i cantat per na MARGUI JUANICO