COM UN RENEC


         Perquè les estàtues
         No són ja despulles;
         Nosaltres som les ruïnes.

                         IORGOS SEFERIS



                             I

Un home sense arrels és un ser mort

Una illa de ciment un flac infern

Els estornells suosos tenen fam

Emigren solidaris cap al sud

Els faunes fugen farts de veure gent

Que crida i deixa nafres dins el bosc

No dic que fos millor cap temps passat

Escric només que em dol ser menorquí

La terra magra engreixa estranys i murs

L´oblit ha sepultat màrtirs i herois



                          II

Un llast de solitud mentre els conreus

S´assequen fa feixuc el llarg camí

Que es va esborrant i dur no mena aumón

El dia s´ha acurçat Els primers freds

Redossen caderneres entre els pins

Com poden els illencs no escoltar el vent

Que esqueixa amarg i plora avergonyit

Els bàrbars s´han fet seu tot el present

Una altra llengua imposa el seu destí

El mar té un postmodern tel de betum

Ja s´ha acomplert el temps dels assassins




PONÇ PONS               El salobre. Premi Carles Riba 1996