VISIÓ

Des d´on som, a la solana,
hom pot veure,  a plaer,
tots els confins d´aquest petit món.

Al lluny,  l´obaga;
i, més devora, la plana, on,
per carrers costeruts,
s´hi amunteguen , sobre sengles turons,
dos poblets arrapats als seus campanars
encimbellats i muts.
Des del turó més llunyà,
fent ziga-zagues de vertígen.
un camí s´enfila per pendissos i cingleres
fins a la carena, fins al alzinar
clapat de roures gegantins.

Allà,  unes cases fa temps abandonades;
al davant, els pins esclarissats
recuperen, a poc a poc, l´ample espai
que la gent de fa segles artigà
per rebre el sol cada matí
i poder menjar,
i sobreviure.
Vora la font petita, la noguera,
cansada ja de donar inútils bressols
per a les criatures que morien
com si res, de qualsevol mort.
La porta , esbotzada, demostra
que, en aquell casalot,
ja no hi queda res de valor.

Vella masia desfeta,
amb la seva gent ja enterrada,.
Vella masia: llum, dolor... silenci.


ÀNGEL MIFSUD