LLUNA DE FAÇ DE PLATA


Què lluent fas la foscor,
oh! lluna de faç de plata,
quan camines dins la nit
com donzella d’escarlata.
Amb graons brillants d’estuc
jo vull fer una escalinata
per pujar fins els teus ulls
i besar la llum que esclata.

A l’estiu vols ser frescor,
a l’hivern, foc de fogata.
I si el teu oratge humit
a l’orella me relata
històries d’un passat
amb influència innata,
sabré que és el teu alè
que al meu rostre s’hi remata.

Ets la cita, puntual,
cada mes sense cap data:
pregaré que tengui el temps
calendari de pirata
per gaudir del teu ball nu
al bauprès de la fragata
amb el tast del vi lleuger
que va i ve sense safata.

Sota el negre firmament
seràs soliua beata,
riallera amb els estels
i amb nocturna serenata.
I quan freguis l’horitzó
despullada i sense bata,
com sirena resplendent
cada onada es farà escata.

Sentiré, peus en remull,
la carícia que em grata
i veuré llarga fulgor,
amb el goig del qui constata,
com estires sobre el mar
lluminosa la corbata.

Què jocunda fas la nit,
oh! lluna de faç de plata.


BEP JOAN CASASNOVAS
Maig 2012