La nit escrita

La nit escrita


Sota el dosser obscur badalla el silenci.
És l’hora d’éssers que mai no hem sabut;
tresquen la nit, la foscor com escut,
amb l’esper àvid que el sàbat comenci.

Els negres mots abandonen les pàgines
ertes i grogues d’un llibre gruixut
i peregrinen pel tronc geperut
en sigil·lós seguici de voràgines.

Seran formigues per veure la lluna
allitar-se al turó del jaç invàlid
i contemplar el sainet alegre i càlid
que la vesprada enceta amb faç moruna.

Arrecerat de pinedes nocturnes
silent estol campa la mitjanit;
no hi ha basarda en el bosc que jo habit
però sí criatures taciturnes.

No s’hi fan nimfes, tampoc serafins;
exempt de sàtirs, no hi ha rei ni faune,
més bé mamífers, menors en la fauna,
invertebrats i ocellots menorquins.

Tot un exèrcit, un circ de funàmbuls;
trapezistes xuclant la fosca humida
i papallons embolicant la vida
en titil·lants fulgors de balls noctàmbuls.

-Què hi fas aquí tot sol si el so no implores
en un món cec i mut que no és el teu?
-No ho sé. Però m’agrada el renou lleu
i buit on l’òliba marca les hores
com campanades fines dels afores
que van i vénen en el nom de Déu.



BEP JOAN CASASNOVAS
Sa Talaia (Ferreries)
Agost 2011