EL DIA QUE JO MORI

No vull que em porteu corones,
el dia que jo mori.
No vull que m´acomiadin
aquets tètrics esquelets
de fil de ferro,
ornats de pàmpols de llauna,
heures, purpurines i toques negres.
El dia que jo mori
no vull l´olor d´estojat de l´encens,
ni Maries-Magdalenes vestides de negre,
ni domassos, ni marbres, ni finestres en pont.
El dia que jo mori vull, tan sols,
nou pams de terra vora el mar,
i una esparraguera borda, que recordi
que, si he mort, no ha estat per manca
de ganes de viure.

GUSTAU JUAN BENEJAM . Variacions temporals. Espai intern.




L´actor BLAI LLOPIS recita aquest poema - clica aquí-