DE L'ÚNICA MANERA


Estranya amor estrany amant una illa
que pens de lluny i veig sola i vençuda
tirada enmig del mar seca i venuda
cristall de llum trencat que ja no brilla

L'antiga i aspra veu astral perilla
setjada a mort en vils paranys perduda
mesella arrel de raça avui retuda
carcassa d'euga en zel que no renilla


Fidel com som t'escric mentre somnies
hereva d'ombres noves albes i erres
sagnant pel llarg camí ventós dels dies


Apàtrida enyorós d'unes desferres
m'entrec a tu i ferit per melangies
et bes plorant al cos des d'altres terres .


PONÇ PONS