BLUE MOON

Viatjo per un mar de llunes ingrates
que fan més tènue la seva remor
davant la meva presència ignota.

Llunes de mel, de fang i
de sang, de gel.
Llunes d´espant
i llunes de cel,
llunes que murmuren
paraules d´anhel.

Em diuen que balles
tapada amb un vel
que, amb llunes pintades,
fa ombra als estels.
I aquesta és la dansa
que encisa a tot mag
i deixa un somriure
a aquell que ha ballat.

Em diuen les llunes
que vagi per´llà,
que la lluna blava
em vol estimar.

SERGI CLEOFÉ           Xibau.    2002 , una antologia de joves poetes menorquins


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada