BLUE MOON
Viatjo per un mar de llunes ingrates
que fan més tènue la seva remor
davant la meva presència ignota.
Llunes de mel, de fang i
de sang, de gel.
Llunes d´espant
i llunes de cel,
llunes que murmuren
paraules d´anhel.
Em diuen que balles
tapada amb un vel
que, amb llunes pintades,
fa ombra als estels.
I aquesta és la dansa
que encisa a tot mag
i deixa un somriure
a aquell que ha ballat.
Em diuen les llunes
que vagi per´llà,
que la lluna blava
em vol estimar.
SERGI CLEOFÉ Xibau. 2002 , una antologia de joves poetes menorquins
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada