POETA

      III

POETA

Un mar absent i un mar enderiat
en mon coral recer, mon pensament
enterbolit i amb brilles al vent,
han fet de mi un nàufrag cec, un fat.
Som per camins de fum d´estels, per vies
de llot, de cel -sens cap fe-, vianant
desconcertat, adust, tot temps amant
-res no desam-, sol, lladre dels meus dies.
Duc un greu llast, som com nau sense guia
o peix llançat dins pou, estabornit.
M´és semblant mon cas al d´un vast ordit
fet un parrac, sargit broix que s´enfila
tort; som un fil urc, entremaliat.
Amb entremat obtús, fosc, mon destí
tix, entrellança embulls -llec o diví-
i em desfa i desfà.
                       Lliure som, fetillat.

ANTONI TALTAVULL .Petita poètica en tres actes. Els vents hi senten.