LA MIRADA



Cau una pluja persistent

sobre la pols dels dies.


Ho saps i estrenys, gelós, el liquen

de les hores, com si poguessis

encara retenir la lluïssor

dels seus ulls clars, aquell perfum

del color de la móra

apressada entre els llavis.


Perceps el vol esquiu, la traïdoria

de l’ocell negre de l’oblit

en el cel del capvespre.


I quan omples la copa

amb el vi de la set,

contemples la ressaca de les fulles

caigudes lentament

del brancatge caduc de la memòria,

com cau la pluja persistent

sobre la pols dels dies. 



PERE GOMILA