Notes a vora mar (V)

petita barca


Voldries, terra migrada,
mostrar-me algun bell camí,
que porti, entre rosades,
a comprendre, a la fi,
perquè sempre has de finir
allà on va a morir l’onada?
Assegut vora la mar,
a l’oratge de la tarda,
vaig venir a contemplar
com els temporals de basarda
destrossen el navegar
de nostra petita barca.

Terra nostra enrevoltada
de genetes i aguilons,
tens tes costes arrapades
per les urpes dels falcons.
Illa petita nostrada:
no et deixarem a tal sort!
Sa Mesquida, 1999

GUSTAU JUAN

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada