Casa a Fornells

La pau d’aquest racó
no és aquesta llenca de mar
sobre la teulada, ni el regal
del cant del verderol
a dalt del fumeral;
aquesta pau tot ho abraça.
Port de somnis —Fornells—
victòria del blau:
                 finestra!

Al cor perdura encara
la blancor nupcial d’una vela,
                un vol
de gavines zenitals;
el groc efímer de les flors,
l’esclat coral -insistent de
les cigales al migdia.
Mes ara tot és quietud, sentors
de garriga i de penyal.

Casa límpida, aquesta,
i qui hi viu,
       i qui hi entra.
Niarà l’amor sobre l’amor
en la casa acollidora,
hi serà motiu de goig
el vent o la bonança,
l’ona mansa
        o furient…
Hi haurà un brindis qualque hora
per les mestresses gentils i absents.


ÀNGEL MIFSUD