Ruta del no-res
Em fondré per la ruta del no-res
com un ocell que es perd en la distància,
travessaré la nuvolada blanca
contra tota ventada del garbí.
En l’escalada sideral m’espera
un rusc de pau d’un blau intens
que apaivaga la set de l’esperit
com un bàlsam de pura transcendència.
Navegaré aquest cel vers l’infinit
lleugera fins i tot ben despullada
de la carga del món que em crucifica
malgrat la sort fiblant d’escriure el vers.
Seré una mota renovada dins
la sorda quietud del mut no-res!
ANNA Mª TICOULAT
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada